La
Fundación Ledor Vador La Fundació Ledor Vador es va presentar ahir públicament a Palma amb la voluntat de donar un nou impuls al coneixement i difusió de la cultura jueva de Mallorca i lluitar contra l'antisemitisme a Mallorca. L´acte, de caràcter itinerant, va comptar amb la presència de l´alcalde de Palma, Jaime Martínez; la vicepresidenta del Govern de les Illes Balears, Maria Antònia Estarellas; el tinent d'alcalde de Cultura de Palma, Javi Bonet, i el president de la Fundació, Ari Molina, i va recórrer els espais de Can Bordils, Can Oms i el Centre Maimó Ben Faraig, destinat a la interpretació de la petjada jueva a la capital balear.
La jornada va servir per presentar oficialment la Fundació i celebrar la reobertura del Centre Maimó Ben Faraig, ubicat al carrer Almudaina del centre històric de Palma, que recupera la seva activitat després de diversos anys de letargia amb una museografia renovada. L'espai municipal compta amb 13 panells temàtics en català, castellà i anglès i aplega diferents elements relacionats amb la presència jueva a Palma i Mallorca.
L?alcalde de Palma va destacar durant la primera part de l?acte, celebrada a Can Bordils, el significat de recuperar aquest centre per a la ciutat. "Avui és un gran dia per a Palma perquè la nostra ciutat té l'oportunitat de recuperar, per a les generacions actuals i futures, un lloc indispensable per a la difusió de la cultura jueva i, per tant, de la cultura i la història de la capital de les Illes Balears", va afirmar.
L'alcalde va defensar, així mateix, el pes d'aquesta tradició en la història de la ciutat: “Ni la Palma d'avui ni la d'èpoques precedents es podria entendre ni concebre sense el llegat valuós i inestimable de la comunitat jueva”.
Cooperació amb públic-privada
La recuperació del Centre Maimó s‟emmarca en una estratègia de cooperació entre l‟Ajuntament, la Comunitat Jueva de Balears i la Fundació Ledor Vador. En aquest sentit, Jaimé Martínez va manifestar la voluntat municipal de "continuar col·laborant intensament" amb les dues entitats i va recordar que l'objectiu fonamental de l'equipament és divulgar el llegat històric i cultural jueu de Mallorca "entre ciutadans i visitants", en estar emplaçat en una ruta molt freqüentada pel turisme.
El president de Ledor Vador, Ari Molina, va reiterar, per part seva, que la Fundació neix amb la intenció d'impulsar i ampliar aquesta tasca des de l'àmbit cultural. L'entitat es proposa donar a conèixer i promocionar el llegat cultural jueu a Mallorca, incloent l'art, la literatura, la música i les arts plàstiques, així com promoure nous camps de recerca.
Entre els projectes hi ha la creació d'una càtedra d'hebraisme que permeti desenvolupar estudis especialitzats sobre la presència jueva a Mallorca. "El projecte exigirà temps i dedicació, però no hi ha motiu perquè no es faci realitat", va afirmar Molina, que va considerar que aquesta iniciativa permetria cobrir "un buit a l'àmbit universitari".
El president de la Fundació va destacar a més que el Centre Maimó ha d'exercir un paper central en aquesta estratègia, com una primera aproximació divulgativa a aquesta història i, alhora, servir com a punt de partida per als que hi vulguin aprofundir.
La programació cultural de Ledor Vador s'estendrà durant els propers mesos amb activitats vinculades a la Jornada Europea de la Cultura Jueva, entre les quals hi ha conferències, trobades i propostes musicals. La programació comptarà amb la participació de personalitats com l'exprimer ministre francès Manuel Valls, l'escriptora Dory Sontheimer i el sociòleg Alejandro Baer Mieses, entre d'altres.
Un projecte amb límits «religiosos i polítics»
Molina va recalcar que la Fundació tindrà un caràcter estrictament cultural i acadèmic. "Comunitat Jueva i Fundació són dues institucions ontològicament diferents, sense interferències, però amb punts en comú que ens permetran aconseguir la sinergia d´una col·laboració oberta i efectiva", va afirmar.
El president va situar la lluita contra l?antisemitisme com un dels principis de la nova entitat. "L'antitxutisme, que crèiem superat, torna amb força. No es tracta d'expressions folklòriques, sinó d'una intensa càrrega ofensiva. És antisemitisme, com ho és també l'antisionisme dels que creuen que per canviar el nom de les coses, canvia la naturalesa del fet. Parlem del vell i ranci antisemitisme de tota la vida. Això no és ad avança decidida en la consecució de nous èxits socials i econòmics. Mallorca ha de ser un espai lliure d'antisemitisme”, va concloure.
Homenatge a Jacqueline Tobias
L'acte també va incloure un homenatge a Jacqueline Tobias, expresidenta de l'Institut de Relacions Exteriors Balears-Israel, en reconeixement a la seva trajectòria de promoció i difusió de la cultura i la història jueves a Mallorca des del 1987. Tobias va rebre de mans d'Ari Molina una escultura amb
